Blockchain i les confusions amb el món físic

Vivim en una societat cada cop més digital. Llegir la premsa, comprar, operar amb la nostra entitat bancaria o comunicar-nos amb els nostres amics són exemples de com ens hem digitalitzat. Ho hem normalitzat. El resultat sovint és el mateix que quan ho fèiem sense el suport d’internet, però ara ho fem més ràpid, més barat, més còmode i amb més tria. Ho hem integrat tant que tenim tendència a pensar que en el món digital les coses succeeixen com ho feien en el món físic. Però no és així, i a mesura que el que volem digitalitzar és més complex més requereix una aproximació diferent, un raonar distint.

Les darreres setmanes hem vist com algunes criptomendes i tokens han perdut pràcticament tot el seu valor, provocant pèrdues milionàries a persones que les havien comprat com si estesin invertint en un actiu convencional. No podem fer el paral·lelisme amb les oscil·lacions de la borsa o em mercat de divises. Aquí rau l’error. Ens referim als tokens com si fossin monedes o accions de societats. No ho són.

No podem considerar els tokens com a moneda tradicional perquè no acompleixen amb l’objectiu bàsic de ser un mitjà de pagament que faciliti massivament els intercanvis i les compres més quotidianes. No és únicament un tema legal, també ho és tecnològic. La  tecnologia blockchain sobre la qual operen les criptomònadesencara no ha resolt els problemes d’escalabilitat i no ens garanteix un ús massiu. Hi arribarem, però encara caldrà seguir innovant.

Llavors, què són exactament els tokens? Simplificant-ho molt, son un mitjà d’intercanvi dins la plataforma on s’han creat. I el Blockchain? és la tecnologia que permet securitzar els intercanvis de tokens que es realitzen. És un tecnologia de propòsit general, com a va ser la màquina de vapor i internet en el seu moment, que facilitarà la transformació i el desenvolupament de molts models de negoci en un futur. La gran diferència amb internet és que blockchain no és una única xarxa, n’existeixen diverses, cadascuna nascuda per donar solució a una necessitat molt concreta. Algunes neixen amb la voluntat de potenciar un actiu digital com a refugi d’inversió, altres per registrar propietat intel·lectual com podria ser una cançó o una obra d’art, i algunes d’elles com per exemple AMBROSUS per aportar solucions a una industria concreta com  l’alimentaria. Cada xarxa crea el seu propi token, i entre ells no tenen cap relació, ni cap equivalència.

I tot això encara es complica més quan apareixen les Initial Coin Offering (ICO) que molta gent pensa que funcionen de la mateixa forma que les Initial Public Offering (IPO). Una IPO és un procés a través del qual una empresa privada decideix oferir les seves accions al públic per primer cop. És per tant un procés regulat, a través del qual una persona pot comprar accions d’una empresa. Per la seva banda una ICO, és un procés a través del qual l’empresa, generalment una startup, que està desenvolupant una solució blockchain posa a disposició del públic tokens de la plataforma. És un mecanisme cada cop més freqüent entre les startups per finançar-se. Invertim, però no adquirim accions ni drets sobre l’empresa, comprem tokens que únicament ens serviran per realitzar transaccions dins la plataforma. El valor dels tokens pujarà o baixarà en funció de l’oferta i la demanda, és a dir, del nombre d’usuaris interessats en utilitzar aquella solució. És per això, que abans de participar d’una ICO és molt important entendre el projecte que s’està desenvolupant, fer-ho des de la perspectiva que estem invertint en un projecte incipient i que el valor vindrà donat per l’acceptació i arrelament de la plataforma.

Tenim una oportunitat com a país per desenvolupar un marc normatiu modern i que doni seguretat jurídica a l’entorn dels actius digitals. La regulació en cap cas s’ha de veure com un fre al desenvolupament del sector, tot al contrari, serà un avantatge competitiu per les empreses que decideixin implantar-se aquí. La futura regulació hauria de potenciar el finaçament alternatiu que suposa emetre tokens. Una via que, com a va ser en el crowdfuning, permetrà a moltes startup captar capital. Seria bo que fugim del típic debat sobre si s’ha de legalitzar o no el bitcoin. Millor centrem-nos en pensar com poden ajudar al creixement i finançament dels projectes empresarials. És aquí on la economia Andorrana tindrà beneficis de veritat.

Josep Maria Missé
Soci de Giraffe Strategy