Finançar ‘startups’
Empreses de nova creació n’hi ha hagut sempre. Durant dècades s’han finançat amb els recursos propis dels promotors de l’empresa o per vies convencionals a través de bancs i entitats de crèdit. La globalització, l’acceleració tecnològica i digital, la crisi del sector financer i la creixent regulació que ha comportat, les enormes bosses de liquiditat que busquen rendibilitats més altes i els tipus d’interès extremadament baixos, han propiciat vies alternatives per finançar nous projectes empresarials.
Els bancs i les entitats de crèdit no són inversors. Són prestadors de serveis, en aquest cas finançament, i cobren un preu pel servei: comissions i interessos. El servei el presten amb diners dels seus clients dipositaris i tenen el deure de preservar els diners que els hi han confiat. Tot plegat fa que siguin entitats amb aversió al risc, que es troben molt més còmodes finançant projectes de tall convencional, amb un model de negoci conegut i contrastat, i amb un compte d’explotació previsible a curt termini. I, com tots sabem, s’hi ha incertesa calen garanties.
Una realitat molt diferent de la que tenen la majoria de startups que desenvolupen projectes innovadors, condicionats a desenvolupaments tecnològics complexos i cars, que encara no tenen clients i, sovint, sense una demanda consolidada. No ho tenen fàcil. Però cada cop tenen més alternatives. Els inversos particulars (business angels), els préstecs participatius, o el capital risc són algunes de les més conegudes i eficients.
Quan parlem d’aquests finançaments alternatius hem de tenir clar que cal que hi hagi un punt de coincidència entre els interessos del finançador i del finançat. Un exercici de saber-se posar a la pell de l’altre. Això és especialment important quan parlem d’inversors particulars. Els grans fons de capital risc ja tenen protocols d’inversió i seguiment molt ben definits i, normalment, molt exigents.
L’emprenedor que busca finançament ha de saber concretar amb el màxim detall el projecte que proposa; l’ha de saber projectar a tres o quatre anys vista; ha de definir i acotar les etapes de desenvolupament, creixement i consolidació; ha de quantificar la previsió de necessitats financeres; i ha de fonamentar sòlidament les expectatives que ven. Lògicament els promotors d’una startup es veuran confrontats a dificultats, ensurts o errors en les previsions, quan això succeeix cal màxima transparència cap a l’inversor i capacitat de reacció. La cerca de capital és una prioritat per l’emprenedor però, curiosament, sovint quan ja té els diners se centra en el desenvolupament i en la promoció del projecte, i s’oblida del seguiment financer. Les conseqüències acostumen a ser demolidores: tensions amb els inversors, desajustos entre l’evolució del projecte i la disponibilitat financera, i noves rondes de finançament no previstes inicialment que sotmeten el projecte a molta pressió. Tinguem-ho clar, sense una bona previsió financera regularment actualitzada els projectes passen la primera ronda de finançament però no la segona.
Per la seva part l’inversor ha d’entendre que no està fent un préstec. Assumeix risc a canvi d’una expectativa de rendibilitat. Una rendibilitat que dependrà de l’èxit del projecte i, per tant, necessitarà un període de maduració i visió a mitjà i llarg termini. Ha de fer una anàlisi rigorós del projecte i de la proposta que li presenten, entendre-la, valorar-ne la viabilitat, ajustar correctament les expectatives com a inversor, i sistematitzar el seguiment del projecte. Si ho fa, molt probablement, l’experiència serà satisfactòria.
El que no aconsellaria mai és buscar finançament o invertir sense tenir ben definits els objectius del projecte, ben quantificades les necessitats financeres i un horitzó raonable per entrar en beneficis. Constants girs en la definició del projecte, o rondes de finançament infinites per aconseguir uns beneficis que no arriben mai, acostumen a acabar malament. Tampoc aconsellaria buscar finançament o invertir amb l’expectativa de fer un pelotazo. Malauradament, massa sovint s’associa la inversió en startups a comptats casos que han permès als seus promotors vendre l’empresa per quantitats ingents de diners. Existeixen, però són l’excepció.
Jordi Cinca
CEO i soci de Giraffe Strategy