La intel·ligència artificial

Aquestes darreres setmanes els mitjans de comunicació i les xarces s’han omplerts d’articles d’opinió i comentaris entorn a la intel·ligència artificial. Nombrosos experts han explicat com la IA es consolidarà durnant aquest 2023, i que les empreses que abans ho incorporin en els seus models de negoci  tindran un avantatge competitiu sobre la resta, gairebé definitiu. No tinc cap mena de dubte que la IA, juntament amb el blockchain, revolucionarà molts sectors econòmics, i moltes organitzacions hauran d’adaptar la seva forma de treballar. El mateix procés que ja hem viscut amb disrupcions tecnològiques com és el cas d’internet, senzillmanent en el cas de la IA tot anirà molt més ràpid.

Però que és realment la IA? Es tracta d’una branca de la tecnologia que combina diferents algoritmes amb el propòsit de crear màquines amb capacitats similars a les persones. I això és possible perquè els algoritmes, a diferència del software clàssic, no es limiten a executar un conjunt d’ordres seqüencials, sinó que estan sotmesos a  processos d’aprenentatge que els permet prendre decisions de manera autònoma mitjançant l’anàlisi de dades. De fet, el sistema està inspirat en el procés d’aprenentatge dels humans.

La utilització de la IA permet a les empreses agilitzar les seves operacions, estalviar temps i diners. Podem trobar aplicacions en àmbits i sectors molts diversos, com son la fabricació i gestió de la cadena de subministraments, serveis financers, sanitat, venda al detall i comerç electrònic. Un bon exemple és com moltes empreses utilitzen aquesta tecnologia per trobar els vols més barats per als viatgers en funció de les dates de viatge o les aerolínies preferides.

Tornant a les noticies que han aparegut les darreres setmanes, bona part s’han donat pel llançament de chatGPT. Es tracta d’una plataforma amb la que podem conversar, via text, com si ho estessim fent amb una persona. Certament la experiència és increïble, i acabes tenint la impressió que a l’altra banda de la pantalla hi ha una persona escrivint. I aquest sensació s’incrementa a mesura que formules preguntes mes complexes sobre temes més diversos.

L’aparició de chatGPT ha fet avivar el debat entorn els límits de la intel·ligència artificial, on s’ha de permetre els seu ús, quines tasques és ètic que siguin gestionades per un algoritme, i el temor que la tecnologia acabarà substituint els humans en molts llocs de treball. No és un debat nou, es produeix sempre que apareix una disrupció tecnològica que transforma la pràctica totalitat dels sectors econòmics. I en el cas de la intel·ligència artificial la industria cinematogràfica ha contribuït també a fomentar aquesta visió apocalíptica, amb multitud de pel·lícules on cyber-robots amb IA s’acaben fent amb el control del planeta.

No comparteixo aquesta visió apocalíptica, crec que la intel·ligència artificial, com moltes altres tecnologies serà un amplificador de les capacitats de les persones. Ens permetrà innovar, produir i prendre decisions molt més ràpid, ens accelerarà. Senzillament ens hi haurem d’adaptar i aprendre a utilitzar les eines degudament. Un procés que hem anat repetint al llarg de la nostra història amb les diferents irrupcions tecnològiques. Pensem com ha canviat per exemple els treballs que s’encomanen als estudiants. Anys endarrere saber buscar informació era cabdal. Recordo molts treballs a EGB on passàvem moltes hores entre pàgines d’enciclopèdia buscant informació. L’objectiu era trobar la informació i sintetitzar-la de la millor forma possible. L’aparició d’internet, i eines com la wikipedia van deixar aquests treballs obsolets. La informació va passar a estar disponible en un sol click, era molt fàcil trobar-la. Els treballs es van adaptar a les noves eines, i els alumnes ja no han hagut de pogut de posar el focus en trobar en la informació, sinó en analitzar-la, posar-la en el context adequat, estructurar-la i saber presentar-la.

L’aparició de chatGPT suposa un nou repte pel mon educatiu, i els treballs hauran de centrar-se em que els alumnes treguin el màxim rendiment de la eina, cercar les millors formes d’interactuar-hi, i saber interactuar-hi de forma molt més eficient.

Com l’educació, molts altres sectors econòmics tindran el repte de transformar-se i incorporar la IA. I en aquest sentit tenim un repte molt important com a país. En una enquesta recent el Govern informava que el 53% de les empreses encara no tenen estratègia de digitalització, i el grau de maduresa digital de les empreses andorranes és de 3,1 sobre 10. Ens queda encara molta feina per fer. Les empreses han de prendre consciencia de la necessitat de digitalitzar-se, i els governants han de seguir treballant perquè des d’aquí es pugui competir en igualtat de condicions a altres regions. Sovint ens preguntem perquè ens hem d’homologar internacionalment, i la resposta és senzilla, perquè sinó les nostres empreses no tindran l’oportunitat de prestar els serveis en les mateixes condicions. De fet, a dia d’avui no és pot accedir a chatGPT des d’Andorra.

Josep Maria Missé
Soci de Giraffe Strategy